Torre de Sant Sebastià

El transbordador aeri de Sant Sebastià a Miramar  va començar a funcionar el dia 11 de setembre de 1931. A la gran inauguració van assistir les mes altes autoritats, que  van quedar encantats amb l'espectacular viatge Sant Sebastià - Miramar en 9 minuts. 

Les dues estructures metàl·liques que sostenen el transbordador, las torres Sant Sebastià i Jaume I,  molt de l'estil de la francesa Torre Eiffel, en principi van formar part d'una ambiciosa idea del creador de les fonts il·luminades de Montjuïc, Carles Bohigas. Quan en Bohigas renuncià al projecte es va fer càrrec del disseny definitiu i la execució de les   obres   l'enginyer  Joan      Deulofeu. El primer problema van ser els fonaments que van requerir 13 metres de profunditat per cercar suport mes avall dels sorrals de la antiga platja per mantenir la estabilitat de la obra.

La torre situada a la Barceloneta, batejada com a Torre Sant Sebastià per la seva proximitat als banys, es va aixecar amb la respectable alçada final de 78 metres. Per facilitar l'ascens als usuaris es va dotar d'un modern ascensor que va ser el mes ràpid de Barcelona durant anys. Un cop a dalt una sala d'espera - mirador amb moderns telescopis eren l'antesala del viatge. Un cable carril amb capacitat per suportar fins a 200 tones unia les tres estacions.  

L'any 1938, dos anys després de l'esclat de la guerra civil, les cabines van deixar de funcionar, els constants bombardeigs no convidaven gaire a passejar pel port i molt menys a pujar al telefèric. Un cop acabats els combats en lloc de tornar a obrir les instal·lacions es va ordenar retirar els cables i es van tancar els accessos.

Durant anys es van fer diferents intents per tornar a reobrir aquesta atracció panoràmica, però fins el 20 de maig de 1963 no va tornar a obrir les seves portes al públic. L'any 1998 és va portar a terme una completa rehabilitació de la torre Sant Sebastià i la resta de les instal·lacions tornant-li així l'esplendor perdut feia anys.