Torre d'aigües de la Catalana de Gas
Adreça
Parc de la Barceloneta
08003 Barcelona
L'any 1840 l'Ajuntament de Barcelona va decidir introduir l'enllumenat de gas per a la via pública i els edificis de la ciutat. La primera concessió per fabricar gas a Barcelona va ser subscrita amb Charles Lebon el 14 de juny del 1841, per quinze anys.
La "Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas" va instal·lar la seva fàbrica a la Barceloneta, al costat de l'antiga porta de Don Carlos. La fàbrica tenia vuit forns de carbó i tres grans gasòmetres. A principis del s. XX el conjunt fabril va ser ampliat i la necessitat d'un volum més gran i pressió d'aigua va fer necessària la construcció, entre el 1905 i el 1906, d'una torre d'aigües. L´arquitecte Josep Domènech i Estapà, que ja havia construït la seu de la Catalana de Gas al Portal de l´Àngel, es va encarregar de dissenyar aquesta torre a cavall entre l´eclecticisme i el modernisme. Al costat d'aquest edifici, també hi va construir diverses dependències d'oficines i altres instal·lacions, amb unes obres que es prolongarien fins al 1909.
El procediment de fabricació del gas consistia en la carbonització de l'hulla fins que el 1964 aquest sistema va ser abandonat amb la inauguració d'unes instal·lacions més modernes, que obtenien el gas de naftes lleugeres. El 1971 el gas natural es va incorporar al procés productiu del gas i, a partir del 31 de març d'aquell any, la fàbrica va deixar de produir gas manufacturat i es van clausurar els gasòmetres i les instal·lacions tradicionals. Finalment, el 1986, la Catalana de Gas, mitjançant un acord amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, va cedir els terrenys a la ciutat per a usos cívics.
La torre de l'aigua, així com un gasòmetre i l' edifici d'oficines, és l'últim testimoni de l'existència d'aquest conjunt industrial, que va ser enderrocat el 1989 durant el procés de reforma del barri previ als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Des d'aquell moment, la parcel·la de l'antiga fàbrica seria convertida al nou parc de la Barceloneta, inaugurat el 1996 que és la gran zona verda més propera.
