Plaça de la Barceloneta

Al febrer de 1753 es posa la primera pedra del barri de la Barceloneta. Dos anys després l’urbanització del barri ja es trobava molt avançada. La proximitat del Port, la seva ubicació fora muralles, el tipus constructiu barroc i la instal·lació de dues casernes de soldats, seran els factors claus per determinar el tipus de població que s’instal·la, els  oficis a que es dediquen i en la creació d’un caràcter i aspecte diferent al resta de la ciutat.

La Barceloneta del set-cents creix sense pausa i aviat s’omple de veïns que demanden tot tipus de comerços al seu servei. Pel fet de ser un barri que es troba fora muralles aviat s’evidencià la importància de ser autosuficients en productes de primera necessitat. A les plantes baixes de les cases tradicionals, moltes vegades és on també trobem l’habitatge del comerciant. S’instal·len establiments d’articles  bàsics per garantir el consum de queviures del veïnat. També s’incideix molt en que no manquin magatzems que donin servei a les necessitats  militars i de la hisenda del rei, així com els nous veïns.

Les cròniques de  Diego Alejandro Gálvez diuen que a la plaça de la Barceloneta: "... En el lado derecho está la casa del cura, y al izquierdo una hostería, la más bella, aseada y proveída de toda Europa. Cada pieza de esta hostería está adornada a las maravillas, y es el mayor desahogo para los vecinos, principalmente los días de fiesta, pues se van a merendar en ella y, aunque se junten 50 personas, en un cuarto de hora se le dispone un espléndido banquete.

Y todo, tanto en ella como en el resto de la nueva población, es a precios más moderados, por haber conseguido. Asimismo hay confiterías, tabernas, tiendas, escuela, médico, cirujano, botica y todo cuanto debe tener un pueblo bien regido y proveído."

Què visitem?

Sant Miquel del Port
Pl. de la Barceloneta s/n

El 8 de maig de 1753 es va posar la primera pedra del Temple que el Marquès de la Mina va resoldre consagrar a Sant Miquel,  patró de casa seva. Les obres van finalitzar al 1755 i el 27 de setembre del mateix any es va beneir i consagrar al culte amb una gran festa. L’església d’estil barroc acadèmic, realçava la façana amb  tres escultures de l’artista Pere Costa,  Sant Miquel i al costat Sant Elm i Santa Maria de Cervelló.Al seu interior, es va afegir el sobri mausoleu del Marquès de la Mina, destruït durant la guerra civil.  L’any 1968 es construí l’actual altar major, aquest cop amb un estil molt més funcional obra de la casa Raventós, i finalment l’any 1992 es reposà a la façana la nova imatge de Sant Miquel de l’escultor Emili Colom.

Casa Lesseps/ Primer  Hostalatge
Sant Miquel 41-43

A la banda dreta de l'església de Sant Miquel trobem la Casa que va ocupar en Fernando Lesseps  entre els anys 1842 i 1848. La casa  d’estil Neoclàssic seguia el model establert per a totes les cases del barri consta d'un pis i planta baixa ampliant posteriorment l'alçada a una planta mes, les portes i les finestres són d'arcs rebaixats i la façana és adornada amb uns grans panells de terra cuita molt habituals a la Barcelona de la primera meitat del segle XIX. La edifici manté força bé la seva estructura i encara podem admirar el pati interior així com les originals baranes de ferro forjat al balcó del primer pis