Meson Barceloneta

D’aquest edifici, avui en dia conegut com a Mesón Barceloneta, i del proper arrenca la història de la formació del barri.  En aquests terrenys es va fer construir dos edificis l’administrador de rendes Domingo Fernández del Monte per compte de la hisenda reial al 1753 com a exemple per a la construcció per a la resta de construccions del barri.

Cap a 1875 els propietaris de la Barceloneta plantegen canvis en el disseny de la urbanització de l’antic passeig Nacional per fer-ne una via principal,  la idea era enllaçar per fi la Barceloneta amb Barcelona. L’ordenació definitiva del passeig no serà fins a 1925, any en què els patis de davant dels edificis del passeig es consideraran com a edificables. Això provocà una xocant diversitat d'altures, ja que, inicialment, uns propietaris simplement van cobrir els patis mentre d’altres aniran edificant afegint més pisos. Les edificacions de fins a sis plantes, un cop finalitzada la Guerra Civil, es van convertir en la norma.

 Les cases de menjar començaran a ocupar els espais avançats, la qual cosa es convertirà en senya d’identitat del barri. Durant la Guerra Civil el restaurant El Perú,antiga denominació del Mesón Barceloneta, ja apareix a la premsa als anys 30 participant de la subscripció en favor de les víctimes de la guerra i serà un dels locals que mantindrà millor aquestes estructures tradicionals.

En Manuel, natural de Teruel,va arribar a Barcelona als anys previs a la Guerra Civil amb la seva humil família.Es va especialitzar com a cuiner en empreses tan rellevants com l’Hotel Ritz i les cuines dels trens de la companyia Wagon Lits.A inicis dels 40 va agafar el bar/restaurant PERÚ. De seguida, les bones arts als fogons d’en Manuel i la seva dona Vicenta li van donar un ampli reconeixement i amb clientela que baixava a la Barceloneta per als dinars de cap de setmana, sense deixar d’atendre, també com a bar diari de veïns i treballadors, i dinars de celebracions familiars.  A més, amb una rellevant oferta de vins no tan típics en altres locals de restauració de la zona.

El 1961 en Manuel s’atreveix a ampliar el negoci, muntant l’Hostal Marina Folch, que després va passar a ser hotel al carrer del Mar, 16, ja que la seva creixent fama atrau marins mercants i portuaris a residir llargues temporades al barri per proximitat al Port. En aquells anys 60-70 l’equip de Manuel i el seu fill Félix a la cuina eren molt ben considerats, destacant el seu reconegut i original bacallà Josephine Baker amb ametlles. També era molt apreciat el seu tracte familiar amb els clients i els portuaris en particular que demanaven les seves barret-xes matinals o les faroles (menta amb ginebra).

Ja cap als 70, agafa les regnes la seva filla Conchita, amb l’ajuda del seu marit Pepe, el qual compaginava la seva feina al Port de Barcelona, ajudant quan podia al negoci familiar. És en aquesta dècada en què la Barceloneta viu un dels seus anys gastronòmics daurats.

Més endavant, la següent generació, amb la filla de la Conchita i en Pepe, M. Ángeles, que segueix la saga familiar i creixement del restaurant. Sumant la seva experiència al coneixement d’en José Luís, també cuiner, queva passar a ser el seu marit.  És llavors quan als 80 s’adeqüen més els salons per a celebracions (especialment, comunions) i convits de grups.

Ara, ja en aquesta darrera dècada dels 2010-20, les seves filles, la Cristina i la Sonia li han anat
donant el seu toc personal i te-nint una de les terrasses més acollidores del Pg. Joan de Bor-bó (el nostre per sempre Pas-seig Nacional). L’any 2015 el restaurant Perú passa a denominar-se Mesón Barceloneta com símbol de la seva vinculació amb el barri.

Des del 1940 la família del Meson Barceloneta ens fa gaudir amb la seva cuina marinera de qualitat, tapes com la tradicional bomba de patata típica del barri i un ampli ventall de possibilitats gastronòmiques, per als clients vegetarians, vegans i sense gluten.