Les Ocasions

Ubicats al carrer Sant Carles, el qual havia connectat el carrer Major o Real amb la caserna de Sant Carles. El carrer es transforma quan, l’any 1931, la caserna és enderrocada quedant una plaça clara i extensa la qual s'interpreta com a una millora important per a la Barceloneta del moment. El carrer Sant Carles es transforma al SXX en un eix cultural del barri connectant equipaments com la CB1761, la Fraternitat, el Centre Cívic o la casa natal de Tomàs Garcés- un advocat, poeta, traductor i professor universitari català.

Enmig d’aquest escenari canviant, un local  al numero 10  del carrer va començar a escriure la seva pròpia història. L’any 1927 ja hi havia l’Antiga Casa Laietà, una botiga de merceria i novetats on les dones del barri entraven buscant fils, botons i petites il·lusions per cosir. Cap al 1932, el rètol va canviar: J. Balaguer hi va obrir els Magatzems Barceloneta, oferint venda a terminis  i adaptant-se a un barri que creixia i es transformava.

Només dos anys més tard, el 1934, el nom de Joan Gellida va passar a formar part de la memòria del número 10 del carrer. La seva merceria no era només una botiga: era un petit univers. Perfumeria, gèneres de punt, llanes per a labors, calats i plissats… i aquells figurins que inspiraven modistes amb pressupostos ajustats gràcies a preus reduïts per modistes. Era un lloc on la creativitat trobava suport, on cada peça de roba començava com una idea entre prestatgeries.

El temps va continuar avançant, i el 1955 el local es va reinventar una vegada més sota el nom de “Les Ocasions”, de Manuel Gálvez i la Maria. El nom ja ho deia tot: qualitat, novetat i oportunitat. Articles de confecció, peces a mida i una perfumeria selecta que donava un toc d’elegància al dia a dia del barri.

I així, entre canvis i continuïtats, la botiga ha arribat fins avui. Encara s’anomena “Les Ocasions”, i darrere el taulell hi ha la Montse Valladares. El que ofereix potser ha evolucionat —moda i parament de la llar—, però l’essència es manté intacta. És un comerç proper, d’aquells on el tracte és tan important com el producte, on cada client és reconegut i cada compra forma part d’una història més gran.

Perquè, al carrer Sant Carles, les parets no només guarden records: expliquen com un barri es transforma sense perdre mai del tot qui és.