Jai-ca
Ubicat al carrer Ginebra, nom de l’antic barri de barraques de pescadors que va ser enderrocat per donar pas a la futura Barceloneta. Aquesta zona va ser urbanitzada a partir de 1887 i la seva ordenació de cases, moltes amb estil modernista, ja amb més plantes i comoditats fa que es conegui com a l’Eixample de la Barceloneta.
A la cantonada dels carrers Pizarro amb Ginebra sempre hi ha hagut un bar. El 1952 era Can Vinagre, seu també del cor del mateix nom, i estava regentat per la família del Marià Martí. el local era obert dia i nit tots els dies de la setmana per a atendre, entre altres, als treballadors de la Catalana de Gas, de La Maquinista, de la drassana Vulcà, a més dels portuaris i els pescadors. Cada col·lectiu amb horaris diferents que ocupaven les 24 hores dels 7 dies.
Durant la dictadura, el local també va ser, entre altres, seu de la Penya taurina Manuel Arruza, que només acceptava socis. Mariano Martí va decidir plegar i va oferir el negoci al llavors empleat de la Farmàcia Padró, Jaime Cabot. Un jove animós d’esperit emprenedor. L’1 de juliol de 1955 s’inaugura el nou local de nom Jai-Ca, per Jaime Cabot. Al costat del Jaime, la seva germana Lluisa i el seu cunyat Joan Tomillero van ser els artífexs del creixement i consolidació durant dècades del Jai-Ca. La decoració, moderna en el seu temps, s’ha mantingut inalterable fins als nostres dies. El local, amb un aire modernista, conserva la barra original de fusta, formada per una corba arrodonida que dóna caràcter a la sala. Les taules són un autèntica joia, fetes de canya i de rajola amb un mosaic blanc.
Jaume Tomillero, fill de la Lluisa i el Joan, va començar a treballar-hi als 13 anys fins a agafar, amb el temps, les regnes del negoci. Primer amb el seu oncle i pares i després, ja als anys 80, al costat de la seva esposa Antonia Hernández. Jaume i Antonia han sabut mantindre el caliu dels seus predecessors. El negoci es va ampliar amb un segon local, al mateix carrer Ginebra, el número 9, antiga seu del Coro la Virolla, on abans va tenir la seu d’una cooperativa de consum anomenada la Victoria dedicada a la venta d’ultramarins. La Cooperativa tenia dues barres, a una venien el vi i a l’altre, més gran que venien queviures. Al fons del local hi havia un altell on assajava la coral la Virolla.Actualment una tercera generació amb Alba Tomillero està al davant dels dos locals.











