Font de Carmen Amaya

Tot i ser un lloc marginat el barri va donar una figura genial del flamenc: Carmen Amaya.  Filla del guitarrista José  Amaya que va néixer al Turó dels Gitanos, un dels sectors del barri del Somorrostro, el 2 de novembre de 1913.

Carmen, encara que un cop va triomfar  va marxar del barri que la va veure néixer, no va oblidar el Somorrostro  i l’any 1959, ja malalta, va tornar per inaugurar una font al futur Passeig Marítim que portava el seu nom. L’urbanista Vicenç Martorell havia encarregat l’escultura de la font a Rafael Solanic i aquest va fer una representació d’uns nens petits i nus ballant en un “ tablao flamenco”.

 Aquesta escultura de la capella de la font sembla que no va plaure gaire a alguna alta autoritat del barri  que es va escandalitzar, però Carmen Amaya , a la que si havia encantat la font, li va contestar que no passava res per que anessin despullats per que eren angelets i “aquests sempre van despullats, senyor rector”.

Pel que fa al Somorrostro l’estiu de 1966 es va precipitar la seva desaparició. Unes maniobres navals a la Barceloneta que havia de presenciar Franco van fer que les  autoritats es replantegessin  l’ ubicació d’aquell reducte de barraquisme i en menys d’una setmana és va eliminar tota senyal del barri a fi de proporcionar una visió mes atractiva pel dictador. Un cop no va quedar ni rastre del Somorrostro es va plantejar seriosament la reordenació definitiva del Passeig Marítim amb la intenció de esborrar per sempre qualsevol nou indici de barraquisme.

A l’actualitat la font de Carmen Amaya és el  testimoni silenciós de que un dia aquell barri de Somorrostro si va existir .