ACIB Barceloneta

ACIB Barceloneta

Casa de la Barceloneta 1761

Casa de la Barceloneta 1761
Informació

Adreça
Carrer de Sant Carles, 6
08003 Barcelona

Edifici de planta baixa i pis, amb façana a tres carrers. Es considera el darrer testimoni d'una de les cases originals de la primera etapa constructiva del barri, a mitjan segle XVIII.

La tipologia dels habitatges eren cases de planta i pis algunes amb soterrani, i el seu aspecte exterior també era similar: una porta central i dues finestres una a cada costat a la planta baixa, i dues finestres i un balcó central al pis tancat per un petit frontó eren l'estètica habitual. Aquesta estructura originària és modifica un cop és comença a autoritzar afegir un segon i un tercer pis als edifici

Va ser construïda entre 1760 i 1761. A primers de maig de l’any 1760 Joan Coll, esparter de professió, havia obtingut del capità General el Marquès de la Mina dos solars contigus on hi edificà cap a 1761 dues cases. Es tracta de les actuals finques de Sant Carles, 6 /Sant Miquel, 52 / Sant Elm, 13 i Sant Elm, 15 /Sant Miquel, 54. Anys més tard, el 7 de gener de 1783, el fill de Joan Coll, Sebastià Coll, també esparter, va decidir establir la casa construïda al solar més septentrional a favor del mestre d’aixa Andreu Sust. Poc es coneix de Joan Coll, primer propietari, i del seu fill Sebastià. L’ofici d’esparter d’ambdós, però, ens situa dins les activitats lligades amb el món del mar, taranná comú de part dels primers habitants del barri. Quan es va establir a Andreu Sust encara  hi vivia en ella a títol de lloguer un tal Francesc Viñals –el qual apareix com a invàlid i agregat a l’estat major de la plaça de Barcelona. Andreu Sust tenia intenció de viure-hi i demanà a Francesc Viñals que marxés de l’habitatge el més aviat possible. Andreu Sust és membre d’una nissaga de calafats, mestres d’aixa, pilots i capitans mercants iniciada a començament del segle XVII i  és documentat com a establert a la casa del carrer Sant Carles, 6 al 1783. 

Cap a l’any 1801 la casa es comença a planejar com espai lligat amb activitats comercials, Joan Nadal i Ferrater, llogater, figura amb un comerç de vins.   Al 1848, Antonio Domenech figura  a la llista general d’electors amb l’adreça de Sant Carles 6 i referència a la botiga. Al 1853 trobem a  Juan Coll i Montells com a propietari  tot i que s’especifica que és  resident a Bonaire, 3  també podem veure  un anunci del seu negoci com Esparter a la guia de Barcelona de 1854.  Juan Coll Montells  es casa 10 de juny de 1840 amb María La O Pujol. Dels seus fills destaquen destaca Joan Coll Pujol (1842-1910), advocat i polític, senador i alcalde de la ciutat de Barcelona amb propietats declarades a la Barceloneta  i Ramon Coll i Pujol, qui sembla que finalment es va fer amb  la propietat de l’edifici,  que va ser metge i catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona entre 1876-1915. A en Ramón se'l coneix pel seu desenvolupament, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, de l'estadística demogràfica sanitària a la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol.  Del seu matrimoni amb Elisa Vergés naixerà Maria Dolores Coll Vergés que constarà com a propietària cap a 1940 en una petició de danys de guerra.

D’altra banda en relació als llogaters  trobem que 1864 Francisco Fortuny que demana poder instal·lar la maquinària necessària per fer funcionar la seva fàbrica de xocolata, permís que és concedit. L’any 1874  també s’afegeixen els usos relacionats amb la provisió per a vaixells, comestibles a la  fàbrica de xocolata, així  consta al permís que va demanar Sebastiana Fortuny que volia retolar convenientment la façana de la botiga oferint tots aquests serveis. 

Ja al segle XX al 1905 a la primera planta naixerà Mercedes Bachero,  filla d’un fabricant de mosaic, que marxarà amb la seva família al Brasil però que mai deixarà de recordar la Barceloneta. Al 1925 el  cognom Francolí lliga la seva història a la de l’edifici, l’avi , un ex treballador de Can Solé,  llogarà la botiga.  El seu fill Pere Francolí  també tindran com a habitatge part del pis superior i continuarà amb el negoci de queviures tot i que la botiga serà coneguda també per les tertúlies  sobre tot futbolístiques. Posteriorment s’instal·larà el darrer establiment, però ja dedicat a la restauració,  el “Restaurante el Porrón”, que  donarà el sobrenom  de “Casa del porró” a l’edifici, ja que l’emblema d’aquest últim local era un porró posat a la reixa de les finestres. Tot i el canvi de llogaters la propietat de la família Coll es continua mantenint fins al 1997 moment en que es fan càrrec amb el nom de diferents empreses d’inversió.  Va ser rehabilitada l'any 2011 recuperant plenament el seu aspecte exterior original, mentre que l'interior va ser adaptat com a equipament cultural per al barri.

Recolpilació Taller d'història de la Barceloneta

Els nostres socis

Farmacia Ariño
Pappa e Pizza
La Roseta
EIMEC
Restaurant Casa Costa
Restaurant Can Ramonet
Bodega Fermin
Carregant...
x
X