Carrer Sant Carles

El carrer Sant Carles connectava el carrer Major o Real amb la caserna de Sant Carles. El 1931 la caserna és enderrocada quedant una plaça clar i extensa el que s'interpreta millora important per a la Barceloneta del moment. El carrer Sant Carles es transforma amb el temps en un eix cultural del barri connectant equipaments com la CB1761, la Fraternitat o el Centre Cívic

Què visitem?

Casa de la Barceloneta  1761
Sant Carles, 6

Aquest edifici bastit en 1761 respon a la tipologia original  dels habitatges de la Barceloneta que eren cases de planta baixa i pis. El seu aspecte exterior també tenia una estètica similar a tots els edificis: una porta central i dues finestres, una a cada costat a la planta baixa, i dues finestres i un balcó central al pis superior rematat  per un petit frontó triangular.

Cap a 1864 aquest edifici es comença a plantejar com espai lligat amb activitats comercials relacionades amb la provisió per a vaixells, i fins i tot com a fàbrica de xocolata. Així consta al permís que va demanar Sebastiana Fortuny que volia retolar convenientment la façana de la seva botiga oferint tots aquests serveis.

La Fraternitat
Santa Clara, 8-12

 En 1879, en una botiga al carrer Pescadors 39, s’acordava fundar una societat cooperativa de consum batejada com la Fraternitat. Al 1897 van decidir traslladar-se a un nou local de planta i pis. L'edifici, situat al carrer Sant Carles, havia estat una fàbrica de galetes per a vaixells, un curiós producte que era, en realitat, una mena de pa dessecat de llarga durada que suportava sense problemes les llargues travessies en els cellers dels vaixells.

La Fraternitat va anar creixent des dels primers moments. Cap a 1917, es va decidir enderrocar l'edifici i construir-lo de nou. El 31 d'octubre de 1918 es va inaugurar oficialment la nova seu amb la forma de l'emblemàtic edifici de Francesc Guàrdia i Vial que ha arribat fins a l'actualitat. L'edifici i el seu ús social van resistir força bé els bombardejos de la guerra civil. La idea va ser sempre continuar com a part de la vida social del barri i així es va fer fins entrats els anys 70 però el moviment cooperatiu, inevitablement, ja s'havia convertit en història.