Un nou mil·leni

Un nou mil·leni

Amb el canvi de mil·lenni  l’Acib tornà a entrar en un període de baixa activitat. Durant un temps les oficines romandran tancades i davant la creixent inactivitat es produirà una davallada de socis tot i que una minoria si es mantindrà en actiu. 

A finals de 2003, amb Pietro Ferrari de Can Costa com a president, un nou equip directiu amb Alfons Cánovas  Barberà, Josep Vilches, Jaume Tomillero, Jordi Coloma, Julio López i Mario Batllori com a representant l’Associació de Venedors del Mercat,  reobriran les oficines amb la doble vessant d’espai  cultural i d’atenció a l’associat amb María Jesús Vidal com a dinamitzadora.

A nivell urbà, una de les primeres lluites durant aquet període serà l’arribada d’ un nou model d’aparcament al barri: La denominada Area Verda.  Aquesta reordenació restringirà l’aparcament i només estarà permès al veïnatge acreditat.  L’impossibilitat inicial de poder estacionar els comerciants i treballadors que no son residents va generar oposició entre els comerciants afectats.

Durant aquest període també, entre d’altres projectes, es va realitzar un estudi qualitatiu del comerç del barri de la Barceloneta i es va iniciar una gran campanya per recuperar el moviment associatiu comercial.

Una de les accions que va perdurar va ser fer un impuls a l‘ordenació del sector de la restauració tancant un acord amb l’Ajuntament que representà la reordenació, amb tancament  uniforme, dels vetlladors del Passeig Joan de Borbó.

L' ACIB, durant l'any 2008, va treballar activament per millorar les connexions del barri de la Barceloneta. El motor va ser la inauguració de un remodelat Mercat representà un gran impuls per revitalitzar el comerç del cor del barri.

Durant aquest temps, les lluites veïnals es van concentrar en la posada en marxa del Pla d’Ascensors que generà gran oposició veïnal. De nou els comerciants es trobaran en el punt de mira  ja que tot i que el pla és un millora pensada pel veïnatge però la realitat es que el preu per posar les infraestructures necessàries per l’accessibilitat comportaria la reducció del parc d’habitatges i l’expulsió de veïns. La lluita veïnal, amb opositors i defensors del projecte, generarà grans tensions.

La millora dels accessos als habitatges d'entrada es van mostrar com una necessitat evident però davant l’oposició es va a començar a treballar activament per cercar alternatives així l'ACIB també va formar part, com a entitat representativa de la vida comercial de la Barceloneta, en l'elaboració del Projecte presentat per a la Llei de Barris amb la intenció de que aquestes inversions milloressin la qualitat de vida del territori. El projecte es va aprovar i va significar una inversió en diferents aspectes tradicionalment oblidats com infraestructures o la millora de façanes i equipaments.

L’Acib en els aspectes lúdics i d’impuls de la cultura recolzarà la recuperació de la Casa del Porró, Casa de la Barceloneta 1761, com element d’identitat del barri i  formarà part activa  posant en marxa, conjuntament amb altres entitats,  la Comissió de Festa Major.

El tancament del la presidència de Ferrari coincidirà amb un nou canvi d’ubicació. l’Acib compartirà  espai amb l’AAVVV de la Barceloneta  traslladant la seva seu  a Guitert 35.

L’Any 2011 marcarà un nou canvi de  direcció amb Josep Domènech, de la Puda Can Manel, com a  president el seu equip inclourà una dona com a tresorera i coincidirà amb un procés previ d’inversions per millores del Pla de Barris que abraçaria diferents temàtiques entre elles la comercial.

A les millores en infraestructures s’afegiria la petició per impulsar el petit comerç que començarà a acusar la manca de relleu generacional a la que s’afegirà els lloguers cada cop més alts.

Així, en aquest període, es posaran en marxa diferents accions per promocionar el comerç com sorteigs i premis  i es començaran a fer accions periòdiques de comerç al carrer. El treball organitzatiu per aquestes activitats farà que les juntes tradicionals deixin pas a les reunions dels comerços que participen a  l’organització de les activitats comercials.

Durant aquesta etapa també s’inicia el treball per impulsar el marketing comercial, amb promocions com la campanya “Jo compro a la Barceloneta”  per a la qual es va dissenyar una bossa reutilitzable amb aquest lema i es van repartir més de 2500 entre els clients més fidels dels comerços associats.

També destaca la participació com a soci fundador en Barcelona Oberta una nova entitat comercial que agruparà diferents eixos de la ciutat.

2019 serà l’any de la renovació generacional amb Sergi Ferrer Ferrer de l’Arròs com a president de la junta. L’equip directiu impulsa la paritat amb incorporació de més dones a l’equip com Montse Valladares, Laura Odriozola o Alba Tomillero.

Durant aquest període el comerç digital  i les xarxes socials comencen a tenir gran impuls al temps que el petit comerç i la restauració tradicionals es troben, cada cop més, amb problemes per mantenir la continuïtat.

La junta enceta aquesta nova etapa amb tasca d’impulsar el comerç treballant en xarxa amb les entitats del barri.

Un dels primers fronts va ser la recuperació del l’espai del Port Vell on es  trobava concentrat el top Manta. El monocultiu comercial també serà un dels   temes que més afecten la vida comercial del barri.

Amb l’arribada de la pandèmia de 2020 amb un dels sectors capdavanter el de la gastronomia es verà afectat amb els tancaments preventius. A partir del març, amb l’expansió del Covid 19, els projectes inicials queden estancats. Els esforços es concentren en gestionar el dia a dia de la pandèmia i les afectacions de les restriccions de salut a la restauració i el comerç.

El 2022 l’Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta es centra en la recuperació i impulsa accions encaminades a promocionar el territori, el comerç i reactivar la gastronomia en positiu.

L’objectiu és evitar la pèrdua del teixit comercial de proximitat i reactivar la gastronomia més tradicional, en definitiva, que la Barceloneta torni a ser espai de referència de compres i restauració tant pels veïns com per a tots aquells que hi treballen.