(Re) Neix l’ACIB 1991-2003

A finals dels anys 80, a  nivell urbanístic,  el planejament olímpic posa de nou la Barceloneta en el punt de mira. De nou un sector comercial, els xiringuitos de  la platja, seran el punt central de les reivindicacions de l’ACIC davant l’amenaça de remodelació del sector marítim que comportarà  la seva desaparició.

Les instal·lacions gastronòmiques a la platja, presents ja pels volts de 1929, havien posat en el mapa la gastronomia de la Barceloneta amb un creixent èxit. L’any 1988 la llei de Costas espanyola insta a l’enderrocament i l’ordenació del front marítim. Els afectats comencen a mobilitzar-se i es reuneixen a l’ACIC on acabaran constituint, amb el seu suport, la Coordinadora de los Chiringuitos de la Barceloneta per defensar els negocis afectats. Finalment, els 18 negocis afectats, tot i les al·legacions i els intents de mantenir d’alguna forma l’oferta gastronòmica, van ser enderrocats per  la piqueta del Mopu al 1991. La lluita per salvar els xiringuitos amb Camilo Costa i Antoni Miquel al capdavant es saldà amb una derrota ja que el nou el planejament de ciutat, emparant-se en la llei de Costas, s’havia proposat  obrir la ciutat al mar.

Les operacions urbanístiques, iniciades amb motiu de la designació olímpica, no es van detenir i el barri va canviar externament de fesomia amb la supressió de les barreres que el separaven de la ciutat com  la desaparició del ferrocarril.

L'any 1995  amb la urbanització del primer tram del Passeig Marítim, s'inicià la regeneració de la platja de la Barceloneta entre la plaça del Mar i el carrer d'Almirall Cervera (la platja de Sant Sebastià), i ràpidament s'integrà en la vida quotidiana del barri de la Barceloneta obrint la Mirada cap el sector que començava a tenir cada vegada més pes en l’associació : la restauració.

Així, els anys 90, plens de canvis en el teixit del barri, seran claus per a la Barceloneta i per l’entitat que inicia una renovació imparable. Antoni Aguilera dimiteix i deixa pas a Josep Pérez Nieto que serà clau per renovar i impulsar  l’entitat en clau cultural . També, durant aquest període, trobarem que Marta Avizanda, Inma Labori i Carme Tomàs entraran per a formar part de l’equip directiu.

El 1993 l’entitat deixà el seu local a Balboa 11, que serà enderrocat  per construir la seu de l’escola d’adults i Benestar Social. Les negociacions amb Procivesa i l’Ajuntament per aquests canvis acabaran portant a l’entitat a una seu de planta baixa a Sant Miquel, 28. Però tot i els acords inicials per garantir una seu adient a peu de carrer, aquest serà l’inici de diferents canvis d’ubicació.

 Els 90 portaran també una modificació important l’ACIC passarà a ser l’Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta perdent la paraula cultural de  les seves sigles. Neix l’ACIB.

El rebranding anirà unit a d’altres  canvis i es començà a parlar del Barri Mariner i a fer-ne promoció, no només comercial sino amb rutes de tapeo i gastronomia,  amb intenció d’impulsar una valorització positiva del territori destacant els seus millors actius. La Campanya  volia trencar amb l' imatge d’espai degradat i dotar-lo de contingut cultural.

 Els butlletins

Des de la seva fundació l’ACIB aposta pel format butlletí com a forma de comunicació amb l’associat. El 1953 es fa la primera proposta, que encalla amb el procés que implica en aquells moments legalitzar una publicació, però en seguiran més intents.

Pels vols d 1994 trobem publicacions com Gastronàutic, i al 1995 Barceloneta Barri mariner. 

Ja cap a 2004 s’iniciarà la publicació d’un butlletí intern adreçat als socis l’ InfoAcib.

La professionalització

El 1999 la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament, essent regidor Joan Fuster, comportarà la professionalització de les tasques d’oficina i el naixement del punt de informació turístic i cultural de l’Acib. L’acord per tenir obert el punt d’informació turístic comportarà un nou trasllat de seu al carrer Sant Miquel, 43. Aquest nou espai serà oficina però haurà de fer la doble tasca de donar informació al soci i a aquells visitants que comencen a arribar a la Barceloneta i comptarà amb un dinamitzador que també serà informador n’ Antoni Perez.

Les accions culturals

L'any 1991 la vocalia de cultura  de l'Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta es va proposar recuperar la tradició gegantera. Plegats van cercar els elements simbòlics que identificaven la Barceloneta  i aquests, finalment, es van convertir en gegants i gegantons: una peixatera, un pescador i la Torre del Rellotge del moll de Pescadors. Després n'encarregaren la construcció a Xavier Jansana.  Amb posterioritat i amb l'objectiu de dotar d'estructura i organització a la Colla crearen l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.
Els membres de l’ACIB van dedicar tot un estiu a recórrer tots els establiments del barri explicant el projecte i oferint a l’establiment o veí del barri la possibilitat de tenir un diploma que l’acredités “Padrí d’Honor” dels Gegants de la Barceloneta fent una aportació econòmica Les col·laboracions que es van rebre van superar les expectatives de l’ACIB. 

Així van néixer no només en Pep Barceló I Maria la Neta o la Torre del Rellotge, també alguns capgrossos com el cuiner Ramonet o en Ganxut. Amb el temps  es  va afegir la figura de la Tarasca.

Pels volts de 1995 l’Acib que havia estat el bressol per la creació dels gegants   signa un protocol de col.laboració, renovable anualment, entre l’Acib i la Colla de Geganters de la Barceloneta en ell consta que es cedeix la gestió dels elements festius a l’associació de Geganters Graellers i Bestiari de la Barceloneta a canvi de promoure l’Acib.

D’altra banda la Secció cultural també impulsà la diadeta una mostra de les associacions del barri i van intentar crear una federació d’entitats tot i que no es va acabar de consolidar. També es va continuar treballant activament per la Festa Major amb l’edició i impuls dels Programes Festius.