Més que gent de mar

Més que gent de mar

La Barceloneta creix sense pausa i aviat s’omple de tota mena de magatzems  amb productes d’arreu del món. Donat que es un barri que es troba fora muralles aviat es fa indiscutible la importància de ser autosuficients en productes de primera necessitat. A les plantes baixes de les cases tradicionals de planta i primer pis, moltes vegades on també trobem l’habitatge del comerciant, i s’instal·len sobretot magatzems d’articles  bàsics per garantir el consum de queviures.

El cronista  Diego Alejandro Gálvez  al 1755 afirma que a la plaça de la Barceloneta: trobem l’hosteria més maca i proveïda d’ Europa. Els dies de festa els veïns  van a berenar i encara que hi hagi  50 persones, en un quart d hora tenen preparat un gran banquet. El barri des dels inicis, segons aquest cronista, comptava amb  confiteries, tabernes, botigues, escola, metge, cirurgià,farmàcia i tot el necessari per ser un poble autosuficient.

Al 1792 destaquen les ofertes de productes arribats de tot el món  del magatzem de Pedro Stirleng així com les referències a variades tabernes i cases de menjars. D’altra banda el fet de ser un barri marítim i la seva connexió amb el Port afavoreixen el creixement d’ activitats i usos artesans relacionats amb el port, la pesca i el mar. 

Així els magatzems d’efectes navals o provisions per a vaixells es desenvolupen ràpidament. Aquestes botigues ofereixen tot tipus de serveis pel parament dels vaixells com cordes, pintures, veles, cables, ancores i fins tot aparells de precisió. Com la botiga de Francesc Canna fundada cap a 1760 que venia des de fanals a brúixoles.

Cap a 1791 comencen a sorgir un tot un seguit de petites drassanes que s’acabarien fent fortes al S.XIX fundant veritables nissagues de constructors com  els Missé o els Cardona.Donat que els espais eren sovint molt petits les construccions més grans es finalitzaven fora dels tallers, i a mesura que creixen les activitats els carrers i la platja s’acaben convertint en espais vius on les gents de mar, pescadors i els obradors feien la seva feina a l’aire lliure.

La Barceloneta a banda de les Drassanes i les reparacions de vaixells acull també a navegants de tot el món que desembarquen al Port, i que han de fer nit al barri, això comporta que cap a 1795 hi ha un gran increment de fondes i hostals i en menor mesura dels cafès, per acollir a tots els visitants que demanen aquests servei. 

Tanmateix el moviment portuari es reflecteix al comerç de l’època. Al moll o a la platja es venien tota mena de mercaderies, com si d’un dipòsit franc es tractés,  i es podien trobar mantegues, licors així com brodats, perfums o teles arribades d’arreu del món.