L’oci i els banys

L’oci i els banys

La pujança industrial marca també l’inici de la decadència de les antigues drassanes i de les fondes que donaven servei als mariners que arriben al Port que, amb l’obertura del Portal de la Pau i la desaparició posterior de les muralles, ja no necessiten fer nit a la Barceloneta.

En iniciar-se el S.XIX molts havien apostat pels establiments de banys, els primers en instal·lar-se havien estat els de Can Soler i l’èxit va ser tal que aprofitant la temporada d’estiu els propis encarregats de les drassanes oferien instal·lacions de serveis per als banyistes que es desmuntaven amb l’arribada de les temperatures baixes. La presentació d’aquest establiments no era gaire valorada fins arribar a la construcció al 1872 dels Banys Orientals,  que deixà en evidència que si la resta d’establiments volien competir en serveis  havien de millorar les seves instal·lacions. Altres banys que van adquirir gran renom a l’època van ser els de l’Astillero, San Miguel o San Sebatián.

Ja al S.XX aquests espais també fomentarien la pràctica d’esports marítims i els clubs de natació formen als millors nedadors i fins i tot generen disciplines de competició marítima pròpies com les regates de patí a vela català.