La Fundació de l’ACIC 1953
Tot i així, en temps del franquisme, malgrat la repressió cultural i la prohibició del moviment associatiu, al 1952 els comerciants de la Barceloneta van constituir una Comissió Organitzadora presidida per Guillermo Benarroch amb la clara intenció d’ agrupar-se de nou. L’any 1952 va ser molt actiu i es va aconseguir l’adhesió de 200 comerços per donar suport a la proposta de constitució de la futura entitat. Entre ells prop de cinquanta tenien nom de dona.
Al maig de 1953 la tasca d’aquest grup motor va ser tant activa que, just abans de la seva constitució com a entitat legalitzada, van fer una gran festa d’aniversari. Al programa, entre d’altres actes commemoratius, constava una vetllada teatral, una excursió a Salou en “magníficos autopullmans”, així com la benedicció de la bandera de la nova entitat.
L’ Agrupació de Comerciants va néixer no exempta de polèmica. Escollir el nom de l’entitat no va ser fàcil i es va haver de resoldre la possible denegació del permís batejant la nova associació com Agrupación Cultural de Industriales i Comerciantes de la Barceloneta, ja que sense la paraula cultural, i que l’objectiu prioritari de l’entitat fos la defensa de la cultura, no havia gaires possibilitats de constituir-se. Per altra banda, va aixecar molta desconfiança que a la nova bandera, a banda del caduceu d’Hermes símbol del comerç, es cusis l’escut de la ciutat amb les 4 barres complertes la qual cosa es veia com a símbol de “rojos y separatistes”. Totes aquests entrebancs obeeixen al moment històric en que es va fundar ja que era requisit que la meitat dels membres havien de ser del movimiento única forma d’impedir una possible il.legalització. Un cop salvades totes les incidències polítiques l’ entitat va veure la llum al juny de 1953. La reunió de constitució es va fer al centre parroquial de Sant Miquel del Port i entre els assistents, que formaven part de la denominada Comissió Organitzadora trobem una dona, Rosa Masfarné, que regentava la Casa de Gorras la Marina.
Amb la presentació de la memòria de la Comissió Organitzadora es dona pas a les votacions dels candidats a formar part de la junta directiva i Joaquim Guimerà, propietari d’una ferreteria, va ser el més votat convertint-se en el primer president.
L’entitat, que es va instal·lar inicialment al Passeig nacional 14, va iniciar al 1953 una llarga trajectòria que no seria possible sense el recolzament del sector comercial del barri. Un cop constituïda l’entitat la el seu consell directiu comença a reunir-se periòdicament.
L’organització interna.
L’Agrupació es regirà per un reglament que recollirà la prohibició de tractar de política. L’ACIC a nivell organitzatiu recolzarà el seu funcionament en l’anomentat consell directiu que comptà amb president, vicepresident, secretari, tresorer, comptable i 6 vocals.
El reglament recull que la junta havia de renovar-se biaanualment i tots els socis, no sembla haver per escrit distinció entre homes i dones, tenien veu i vot i podien ser electors i elegibles per formar part del citat consell directiu. L’assemblea general, a priori, era l’encarregada d’escollir els membres del consell directiu que presentessin la seva candidatura. El vot era secret i els candidats es presentaven lliurement, tot i que als anys 50 hi ha constància d’intervencions externes. Es va donar algun cas que si els nomenats no eren considerats, per raons suposem que polítiques, aptes per tenir representativitat al citat consell les autoritats competents havien arribat a forçar la dimissió en veure la composició de junta escollida.
Tot i néixer en els moments més repressius, en línies generals, durant 7 dècades els diferents comerciants associats han escollit democràticament els seus representats. Així, al llarg del temps, han exercit la presidència presentant la seva candidatura a votació Alfons Cánovas, José Manuel Pons, Daniel Avizanda, Antoni Aguilera, Josep Pérez Nieto, Pietro Ferrari, Josep Domènech, Sergi Ferrer entre d’altres.
Els primers anys les juntes eren molt freqüents i aviat els integrants del consell, que col·laboren sempre de forma voluntària, constaten que hi haurà una gran càrrega de treball. Per tal d’iniciar el camí de la nova entitat els diferents vocals comencen internament a repartir-se les feines a realitzar.
Als primers temps, es planeja una entitat dividida per seccions temàtiques i així neixen cultura, esports, festes, teatre... Tanmateix acceptaran com a primera activitat al barri assistir a la processó del Corpus amb la seva bandera nova.
Primeres accions
Els primers mesos de 1953 l’entitat es planteja que ha oferir més serveis com un horari d’atenció als socis de 8 a 9 de la nit. Al mateix temps es comencen a valorar propostes de promoció comercial com crear un carnet de soci o posar en marxa una campanya de vals descompte pels comerços adherits. A nivell promoció, més endavant, apostaran per estratègies publicitàries com anuncis de l’Agrupació a les diferents sessions del cinema Marina.
La regulació dels horaris de tancament, que molts comerciants del barri no respecten en dies festius, va ser una de les primeres tasques informatives que van portar a terme. També es va impulsar la creació de diferents seccions, en funció dels gremis als que pertanyien les botigues adherides. Les Tintoreries, van ser el sector pioner amb una dona al capdavant, i també van destacar per la seva organització sastreries i restaurants que van començar a designar el seu propi representant sectorial.
Tampoc descuidaran la part més festiva i els balls, la festa major o el carnestoltes seran altres de les activitats on es participarà més activament.
El primer any, ple d’activitat, es tancarà amb una gran celebració al conegut restaurant Joanet.
La seu social
Des del seu inici l‘entitat comença a veure la necessitat de tenir un local propi per poder portar a terme les seves activitats.
La lluita per aconseguir una seu que identifiqui l’entitat acabarà donant els seus fruits i l’any 1954 aconsegueixen llogar a Bartolomé Pons Amengual, un capità de la marina, un edifici al carrer Balboa lletra L (actual Balboa 11) que és transformarà en el seu local social.
Posar-se en marxa al nou emplaçament va requerir un gran esforç per part dels associats que van contribuir amb derrames extraordinàries pro local per arranjar-lo. El lloguer de 6000 pessetes era força elevat i aviat es van plantejar la necessitat de trobar fonts alternatives de finançament per garantir que es podrien fer els següents pagaments.
Un cop instal·lats el pis principal es va dedicar a oficines i saló. La sala social arribarà a comptar amb billar i ping pong i aviat s’instal·là el telèfon. Pels volts dels anys 60 fins i tot arribaran a comptar amb una moderna televisió.
Les plantes primera i segona es va acordar dedicar-les a espais culturals. També es proposà obrir un bar que es va acabar arrendant per ajudar a pagar l’elevat lloguer.
Cap a 1954, la nova seu es vesteix de llarg per a la seva inauguració. La jornada va reunir els associats i va comptar amb vermut concert, festival infantil, sessió de cinema i partit de futbol.
L’ activa secció excursionista
El reglament inicial recull que la finalitat de la nova entitat és ser una societat recreativa i organitzar festivals familiars, i activitats culturals com conferències, concerts representacions teatrals entre d’altres i que les activitats han d’estar sempre d’acord amb la moral i els bons costums.
Des totes les propostes lúdiques serà destacable el gran èxit de les relacionades amb l’excursionisme. Inaugurà la secció una visita a Santa Maria de Cervelló i va continuar amb excursions a S’Agaró, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Tarragona. En ocasions les visites també oferien excursions per veure espectacles com la Passió d’Esparraguera.
El foment de l’excursionisme va ser present fins els anys 60 moment en que la participació va entrar en descens. La secció excursionista llavors va donar pas a una nova proposta relacionada amb visites culturals dins la pròpia ciutat de Barcelona i van visitar el Palau de Pedralbes, el Palau Nacional de Montjuïc o el Poble Espanyol entre d’altres.
Les escoles de l’Agrupació
L’ arranjament de la nova seu obrirà la porta al projecte més ambiciós de l’Agrupació: la creació d’unes escoles per combatre l’analfabetisme al barri.
El projecte de l’escola, amb certa inspiració en la tradició educativa pròpia dels ateneus desapareguts amb la guerra civil, van ser una reivindicació de l’ACIC que va necessitar del vist i plau de les autoritats i de l’Ajuntament per fer-se realitat.
Sense reparar en despeses, des de l’ACIC, es van habilitar com a aules els pisos superiors del local de Balboa 11 però l’Ajuntament va respondre de forma molt lenta i la posada en marxa del centre escolar no va ser possible immediatament.
Sens dubte, va ser l’ insistència personal de Joaquim Guimerà i d’Alfons Cánovas el que va fer possible que finalment, al novembre de 1955, es pogués obrir l’espai educatiu. Per fer-ho es va aconseguir el compromís de l’Ajuntament que va assumir el lloguer i es va delegar a una entitat religiosa la gestió pròpiament educativa. Un cop en marxa l’ activitat escolar es va estendre fins al trasllat per raons d’espai a finals dels anys cinquanta.
El compromís no va quedar aquí i, pels volts de 1956, es creà una beca d’ajut als alumnes més brillants del barri. Per optar a l’ajut es fixà com a requisit per optar que el joves fos de la Barceloneta, fill d’un associat i alumne del barri. Alguns dels primers alumnes que van poder optar a aquesta beca de 1000 pts per continuar els seus estudis van ser Sergi Rriera i ja cap als anys 60 trobem una noia Rosa Maria Juan. Un cop es va concedir aquesta primera beca femenina es va decidir que a les següents convocatòries s’escolliria entre estudiants d’ambdós sexes.
Un espai obert a socis i entitats
L’any 1955 a l’Agrupació arriba la petició d’un associat demanant organitzar un event familiar al local. Aquesta demanada va obrir la porta a llogar i cedir els espais als associats i entitats del barri que així ho demanaven.
Entitats com la Colla Sardanista Roure i la Coral Euterpe van compartir un temps el local amb l’ACIC, tanmateix la Coral Els Tranquils sol·licitarà de forma continuada fer servir Balboa 11 com l’espai de reunió.
A l’octubre de 1955 començarà una de les col·laboracions més estables i l’ACIC compartirà espai amb l’Hermandad de Torevejenses, entitat que agrupava als veïns provinents d’aquella vila, signant un conveni que s’allargà fins a finals dels anys 90 i que comportarà també la gestió del servei del bar per part de la citada entitat .
D’altra banda, van ajudar a la formació d’ altres associacions i al 1957 i la seu de Balboa 11 va ser el bressol on es va fundar la PENYA BARCELONA-BARCELONETA relacionada amb el món del futbol.
Les propostes culturals
L’Agrupació de Comerciants des dels inicis planejà realitzar activitats culturals al local de Balboa 11 adreçades al veïnatge.
L’any 1955, Salvador Miquel proposà una xerrada que portava per títol “la Barceloneta, festes, anècdotes i temperament”. Tot i l’interès de la temàtica no queda clar si es va poder portar a terme ja que les autoritats competents van decidir que s’havia de valorar si era possible realitzar-la. Finalment sembla que es va convidar a Ricardo Guitert per fer una xerrada amb el títol “La historia de la Barceloneta”.
Al mateix temps la programació cultural va continuar amb altres conferències realitzades ja més tècniques com “La llamada de las profundidades” a càrrec de la societat de radioestesistes de Barcelona. O el col·loqui, l’any 1958, la Barceloneta i l’esport.
Però sens dubte una de les xerrades que van publicitar-se més va ser sobre el Port de Barcelona a càrrec de Manuel Ayxelà, que formava part de l’equip de govern de la ciutat.
L’Agrupació va treballar des dels inicis sempre en clau de barri, no només en temes de comerç o indústria, i van col.laborar en les Festes del II Centenari de la Barceloneta participant en un concurs d’aparadors.
L’any 1954 van ser convidats a formar part de la Comissió Oficial de Fiestas i, inicialment, col·laboren fent una aportació per realitzar un festival pels més petits. Amb el temps, ja als anys 60, la festa continuaria realitzant-se amb les aportacions dels comerços i l’ACIC com a motor, en aquesta època trobem que la secretaria de la Comissió de Festes estaria ubicada a Balboa 11.
A nivell impuls de la cultura i les tradicions es faran també homenatges com els realitzats al poeta Bertran i Oriola pels volts de 1956. I s’impulsaran les tradicions com les ballades de sardanes o l’elecció de la pubilla del barri.
