La Fundació de la Barceloneta
Al febrer de 1753 Miguel Guzmán, Marquès de la Mina, dona llum verda a la primera pedra del seu anhelat projecte de creació del barri de la Barceloneta. La història diu que el 3 de febrer de 1753 Domingo Fernández del Monte, l’administrador de rendes, va col·locar la pedra fundacional de la primera de les tres cases que va fer construir la Reial Hisenda a la Barceloneta. L'administrador va construir l’edifici com a model, aquest si va ser acceptat, per a totes les altres i a la part exterior de l'edifici es podria llegir inscrit a la pedra:
A LA FORMACION DE ESTE PUEBLO SE DIO PRINSIPIO EN 3 DE FEBRERO DE 1753.
Gran part dels afectats de l’enderroc de barraques de la platja, que tenien en moltes ocasions us comercial o de magatzem, sol·liciten el permís per a edificar al nou barri. La construcció de la Barceloneta suposa la privatització d’uns terrenys que, inicialment, eren propietat de la corona, per tant eren públics. Els solars que es demanen es concedeixen en lliure i franc alou, i exempts de cens, contribució al cadastre i de lluïsme (dret que es paga al senyor per un domini directe de les terres).
Dos anys després la urbanització del barri ja es troba molt avançada i s’incideix molt en que no manquin locals que donin servei a necessitats militars i de la hisenda del rei, tant és així que en aquesta Barceloneta fundacional trobem diferents casernes per allotjar a les dotacions de l’exèrcit i grans locals per als dipòsits d’hisenda com els molins i el magatzem de sal ubicat al carrer que encara avui conserva el nom d’aquest producte.
Originàriament les barraques enteses com a espais de treball de diferents gremis de mar van tenir un lloc al sorral de la platja per guardar els seus estris i treballar a l’aire lliure. Un cop comença la construcció del nou barri la proximitat del Port, la seva ubicació fora muralles, el tipus constructiu barroc i la instal·lació de dues casernes de soldats, seran els factors claus per determinar el tipus de població que s’instal·la, els oficis a que es dediquen i en la creació d’un caràcter i aspecte diferent al resta de la ciutat.
