Els orígens i les barraques comercials

Pels volts de 1749 un artesà anomenat Francisco Elias, mestre cerer, demanà permís per edificar a la platja dues cabanes de maó. El permís va ser concedit per el capità general tot comptant que aquests nous edificis podrien ser el model per a tots els que es podrien construir després al futur barri de la platja. Finalment aquest intent d’Elies va fracassar doncs els locals van resultar tant baixos i poc còmodes que no es van considerar aptes per ser imitats per la resta d’edificis a construir.

Els següents treballs de la futura Barceloneta portaren a la desaparició de les barraques existents, moltes d’elles comercials, per  anivellar el terreny. Tot i l’oposició inicial dels comerciants instal·lats els administradors de rendes com Domingo Fernández del Monte i Domingo Álvarez de Secada, donen exemple essent els primers a deixar demolir les barraques que venien vi per compta de la Reial Hisenda. Altres afectats, com Ventura Milans, cognom d’una de les nissagues de comerciants més conegudes, i més gent del comerç segueixen el seu exemple i així van anar desapareixent en pocs mesos les barraques comercials i d’oficis.