Els orígens i les barraques comercials

Els orígens i les barraques comercials

Pels volts de 1749 un artesà anomenat Francisco Elias, mestre cerer, demanà permís per edificar a la platja dues cabanes de maó. El permís va ser concedit per el capità general tot comptant que aquests nous edificis podrien ser el model per a tots els que es podrien construir després al futur barri de la platja. Finalment aquest intent d’Elies va fracassar doncs els locals van resultar tant baixos i poc còmodes que no es van considerar aptes per ser imitats per la resta d’edificis a construir.

Els següents treballs de la futura Barceloneta portaren a la desaparició de les barraques existents, moltes d’elles comercials, per  anivellar el terreny. Tot i l’oposició inicial dels comerciants instal·lats els administradors de rendes com Domingo Fernández del Monte i Domingo Álvarez de Secada, donen exemple essent els primers a deixar demolir les barraques que venien vi per compta de la Reial Hisenda. Altres afectats, com Ventura Milans, cognom d’una de les nissagues de comerciants més conegudes, i més gent del comerç segueixen el seu exemple i així van anar desapareixent en pocs mesos les barraques comercials i d’oficis.

Al febrer de 1753 Miguel Guzmán, Marquès de la Mina, dona llum verda a la primera pedra del seu anhelat projecte de creació del barri de la Barceloneta. La història diu que el 3 de febrer de 1753 Domingo Fernández del Monte, l’administrador de rendes, va col·locar la pedra fundacional de la primera de les tres cases que va fer construir la Reial Hisenda a la Barceloneta. L'administrador va construir l’edifici com a model, aquest si va ser acceptat, per a totes les altres i a la part exterior de l'edifici es podria llegir inscrit a la pedra:

A LA FORMACION DE ESTE PUEBLO SE DIO PRINSIPIO EN 3 DE FEBRERO DE 1753.

Gran part dels afectats de l’enderroc de barraques de la platja, que tenien en moltes ocasions us comercial o de magatzem, sol·liciten el permís per a edificar al nou barri. La construcció de la Barceloneta suposa la privatització d’uns terrenys que, inicialment, eren propietat de la corona, per tant eren públics. Els solars que es demanen es concedeixen en lliure i franc alou, i exempts de cens, contribució al cadastre i de lluïsme (dret que es paga al senyor per un domini directe de les terres).

Dos anys després la urbanització del barri ja es troba molt avançada i s’incideix molt en que no manquin locals que donin servei a necessitats  militars i de la hisenda del rei, tant és així que en aquesta Barceloneta fundacional trobem diferents  casernes  per allotjar a les dotacions de l’exèrcit i grans locals per als dipòsits d’hisenda com els molins i el magatzem de sal ubicat al carrer que encara avui conserva el nom d’aquest producte. 

Originàriament les barraques  enteses com a  espais de treball de diferents gremis de mar van tenir un lloc al sorral de la platja per guardar els seus estris i treballar a l’aire lliure. Un cop comença la  construcció del nou barri  la proximitat del Port, la seva ubicació fora muralles, el tipus constructiu barroc i la instal·lació de dues casernes de soldats, seran els factors claus per determinar el tipus de població que s’instal·la, els  oficis a que es dediquen i en la creació d’un caràcter i aspecte diferent al resta de la ciutat.