El comerç i les lluites veïnals 1970-1988

A finals dels anys 60, coincidint amb l’ascens de la carrera política d’Alfons Cánovas a l’Ajuntament, que acabarà entrant a formar part de l’equip consistorial com a independent, es reorganitza la Junta Directiva i el nou president serà David Abizanda Bardají.

Durant aquesta etapa el barri comença a gestar profunds canvis i una nova entitat amb una renovada mirada envers l’associacionisme s’acabarà obrint  pas sota les sigles de Associació de Veïns de la Barceloneta. Els 70 seran anys de lluites veïnals.

L’aparició del Pla de la Ribera i els moviments urbanístics amb intenció de revaluar els terrenys dels espais industrials i transformar-los en finques valorades comportarà una fora oposició dels industrials i veïns afectats.

L’Acic intentarà ser part  del moviment veïnal integrant-se a la nova entitat que s’està constituint però no acabarà  d’aconseguir-ho. La desconfiança veïnal en vers a les intencions de certs sectors comercials farà que els acusin d’ estar posicionats a favor del Pla de la Ribera .

Suposadament el clima d'impopularitat entre els veïns és el que fa que l'any 71 el Pla de la Ribera sigui substituït pel “Pla del Sector Marítim Oriental” que allunyà el fantasma de les remodelacions centrant-se més al Poblenou.

A nivell estructural si  l’any 1953 a les files de l’Acic trobàvem tot tipus de comerç i referents industrials entre els associats, com la Maquinista Terrestre i Marítima i els Tallers Vulcano, als anys 70 la panoràmica comença a  canviar radicalment. Els noms vinculats al control polític, com el de Ayxelà, acaben per desaparèixer del llistat d’associats i també causaran baixa els noms vinculats a les grans indústries o els centres de servei i reparació lligats a la navegació. D’altra banda els restauradors i propietaris dels xiringuitos, els comerços i petits tallers seran els associats més actius.

Pels volts del 1976 s'aprova el Pla General Metropolità (PGM), la primera eina de regulació urbanística que va suposar un fre regulant el sol i els seus usos.

L’Estudi previ a la remodelació de la Barceloneta de 1978, recolzat per l’AAVV Barceloneta, va ser un punt d’inflexió. Aquest estudi va obrir la porta a  recuperar els espais industrials, com la Maquinista Terrestre i Marítima,  amb l’objectiu de  dotar el barri d’equipaments i habitatge social. L’Acib quedarà relegat en segon terme en tot aquest procés però en aquest estudi el sector comercial i industrial serà analitzat profundament per experts independents.

El sector industrial, cada cop més en decadència, es transformarà en objectiu veïnal ja que els terrenys abans ocupats per usos industrials es veuran per part dels sectors veïnals com una oportunitat per millorar el parc d’habitatges i d’equipaments.  Amb l’estudi veïnal a la ma l’Ajuntament  democràtic es va trobar amb el repte de posar en marxa les propostes presentades.

A febrer de 1982 trobem la renúncia d’Avizanda com a president de l’ACIC  i de nou es Alfons Cánovas qui es fa càrrec de l’Agrupació. L’entitat,  que es troba en una situació de baixa activitat,  necessita un procés de reorganització que passa per un exercici de revisió de les quotes  que es fixaran en 200 pts de l’època.

D’altra banda, Alfons Cánovas, en aquesta ocasió, es planteja la seva tornada com a transitòria i ho fa a través d’una Comissió Gestora que tindrà com a tasca principal posar de nou en marxa l’entitat.

Els reptes seran reorganitzar l’associació que es troba amb tot el sistema administratiu aturat i amb un local, a Balboa  número 11, amb greus problemes estructurals.

Tot i la davallada d’activitat al 1982 al local de Balboa 11 es realitza una exposició sobre el Peri, Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta.

El PERI, que s'aprovà finalment el 1986, serà un instrument per frenar la degradació del barri i iniciar-ne la recuperació amb una sèrie d'actuacions de reequipament i millora urbana.

D’altra banda a nivell social, els anys 80 estaran marcats per la crisi econòmica i els greus problemes de salut pública, amb la venda i el consum de drogues, que portaran inseguretat i revenda de productes sostrets per poder consumir. Totes aquestes qüestions seran la principal lluita i, cap a 1983, l’entitat acompleix 30 anys enmig d’una situació d’inseguretat extrema que obligarà al comerç a organitzar-se per mostrar el seu rebuig al tractament que és fa de la situació per part de les administracions. L’Agrupació convocarà als seus socis que es sumaran a   una gran manifestació amb tancament de botigues per reclamar seguretat.

Pels volts de 1985 iniciarà la seva presidència José Manuel Pons l’ACIC intentarà refer-se i adaptar-se a la nova situació proposant adoptar el nom de Asociación de Industriales, Comerciantes y Vecinos de la Barceloneta.

La Barceloneta, durant aquest període, també començarà  a conviure amb una gran afluència de visitants i es reclamà la pacificació del transit els caps de setmana. L’administració recollirà les queixes veïnals i es començarà  a planejar del tancament dels carrers al trànsit la qual cosa no agradarà als comerciants afectats.

Pels volts de 1988 Antoni Aguilera  serà el nou president i l’encarregat de demanar que es facin les obres de reacondicionament del local ja que la seu de Balboa 11 es troba cada cop en pitjor situació.

Per la nova junta de l’entitat, a finals dels anys 80, la delinqüència i la inseguretat continuaran essent dos dels temes que generen una major preocupació.