Cuina amb ànima marinera
Cuina amb ànima marinera
A mesura que la Barceloneta s’engrandeix i s’hi munten noves i poderoses industries, augmenta, aquesta mena d’establiments, amb més proporció els cafès que les posades o fondes, la qual cosa s’explica perquè amb la facilitat de comunicacions amb la ciutat i l’obertura del Portal de la Pau i del seu embarcador, ja no hi havia necessitat, per a molts, de fer nit a la barriada. En 1799 al carrer Mariners ja funcionaba el Café de la Fuente. Y al gener de 1802 se establí el Café del Aguila Imperial front la Riba.
Fins a l’any 1860 podem fer constar els següents cafès triats entre els més concorreguts: Àfrica, carrer de la Concòrdia. Armonía, al carrer de Sant Joan. Los Amigos, al carrer de Sant Ferran.
Cometa, al Passeig Nacional, Filarmónico nuevo, al carrer de la Concòrdia, Habana, al carrer de Sant Antoni. Leon de oro, al carrer Major. Navegantes, al carrer de Sant Elm, Nin al carrer de Sant Miquel, Cafè del Puerto, carrer de Sant Joan, Villa de Madrid, carrer del Judici i Café de Puerta del Sol, en lloc que no havem pogut determinar. En la majoria d’aquest cafès es servia també menjar i el del Puerto es va convertir en cafè cantant on es plaguejava pel broc gros, i es representaven varietats i passos de comèdia amb acompanyament de danses i tonadilles.
El nombre de tavernes era cada cop mes gran que en el susdit any 1860 havia trenta-cinc, on també es cuinava o s’hi servien escabetxos i sofregits, a les qual calia afegir a l’estiu la infinitat de barraques de menjar i beure, especialment les orxateries que s’hi instal·laven, a la platja. Amb el S.XX la restauració comença a adquirir gran ressò. La Faluga, Can Joanet, La Siempreviva o Can Tipa en son alguns exemples.
El caire pescador del barri és aprofitat per un espai gastronòmic que cada cop té més èxit, es tracta dels berenadors. Aquest sector s’afegeix a la restauració ja existent al llavors anomenat Passeig Nacional i als les cases de menjars per obrers de l’interior del barri amb gran acceptació.
Els berenadors de la platja eren petits espais que, a principis del S.XX, oferien cuina de pescador amb peix fresc arribat a la platja. Als seus inicis eren instal·lacions estacionals de fusta per aprofitar la temporada de platja i cap 1940 ja hi ha constància que es comencen reobrir per fer-se un lloc estable en l’espai gastronòmic de la ciutat sota el sobrenom dels “chiringuitos”ja als anys 60. Els anys 60 i 70 marcaran un canvi i els plats mariners i de cullera obriran pas a fenomen de les tapes que tindran el seu màxim exponent amb la bomba de la Barceloneta i les braves entre d’altres.
La davallada industrial propicia el creixement de l’espai gastronòmic basat en les receptes marineres de la cuina tradicional però també s’imposa un fenomen que s’inicià caps els anys 60 el dels locals especialitzats en tapes.
Els anys 90 marcaran la desaparició dels xiringuitos i els espais propers com el Palau de Mar prenen el relleu de la tradició gastronòmica.
