Consolidació de l’ACIC 1956-1963
Consolidació de l’ACIC 1956-1963
Un cop superades les primeres passes es convoquen eleccions i es procedeix a la renovació de la junta. Guimerà finalitzà el seu mandat cap a 1956 i va deixar la presidència per convertir-se en membre del Consell Assessor. El canvi de presidència, amb Alfons Cánovas al capdavant, serà dels que més s’estendrà en el temps.
La presidència de Cánovas centrarà els seus esforços en poder mantenir el local obert i l’atenció per part d’un assessor als socis tot i que les quotes, que eren de 12 pts pels volts dels anys 60, no permetien ser autosuficients. L’estratègia de compartir espai amb L’Hermandad de Torrevejenses, que inclourà la gestió del servei de bar, ajudarà però no resoldrà el problema. Cánovas també serà l’encarregat de fer realitat la col·laboració econòmica a la que s’havia compromès l’Ajuntament per finançar l’escola.
D’altra banda, els centres d’interès d’aquest període seran la supressió de la venda ambulant i incentivar el compliment dels horaris comercials en un comerç, certament, poc acostumant a respectar els tancament dels diumenges.
La junta s’anirà renovant periòdicament elegint en votació cadascun els nous càrrecs però la confiança a la presidència es mantindrà en la figura d’Alfons Cánovas fins a pràcticament els anys 70.
Les iniciatives per animar el comerç durant aquests anys seran d’allò mes variades. Podem trobar campanyes de tot tipus des del sorteig d’una rentadora o la tradicional venda de loteria de Nadal.
Serà durant aquest període quan Salvador Miquel es farà càrrec de la secció excursionista i arribaran a visitar fins i tot Andorra. Tanmateix s’impulsarà la Comissió de Festa Major i la participació en els esdeveniments estius del barri. Amb Alfons Cánovas s’arribà a la celebració del desè aniversari de l’entitat.
L’ACIC i les actuacions urbanístiques
Un dels temes que l’Agrupació també treballà al llarg de la seva trajectòria van ser les diferents actuacions urbanístiques i les reivindicacions relatives a infraestructures bàsiques. Algunes de les primeres accions van ser demanar activament la construcció d’un camp d’esports i una piscina pública. També, durant llarg temps, es va sol·licitar que es finalitzessin les actuacions als espais encara amb afectacions pels bombardeigs de la guerra civil i que van comportar l’ordenació d’alguns carrers com Almirall Cervera i la construcció de noves promocions d’habitatges com a l’antic carrer Churruca.
Però, de tots els projectes de reforma que les administracions aniran proposant i que aniran alterant la fesomia del barri, una de les primeres reformes pantalla, que incidia en el perímetre més visible, va ser la del Passeig Marítim.
El 1958 Manuel Ayxelá Tarrats, regidor del Districte, donà una conferència a la Agrupación Cultural de Industrials i Comerciantes de la Barceloneta, amb el tema Barcelona, La Barceloneta i el passeig Marítim. L’acte vol remarcar la transcendència de l’obra i la seva importància pel futur urbanístic de la ciutat.
El projecte del Passeig Marítim era el primer pas, no només de la recuperació d'un mar que se 'havia anat diluint darrera un dens espai gris, conformat per indústries, sinó que comportarà la construcció d'un cinturó gegantí de noves agrupacions d’edificis, provocant la reurbanització de zones industrials. El Passeig Marítim significà un pas de gegant en l'esforç de Barcelona per replantejar les seves bases de gran ciutat.
El procés de reordenació del Passeig Marítim de la Barceloneta presentat a l’Acic es va portar a terme en poc temps. Les expropiacions van ser expeditives i ràpides. Els habitants ubicats a les barraques de Somorrostro, que sovint s'emportava el mar, van ser traslladats a barracons de fusta situats a Badalona. Encara hi queda l'estàtua de Carmen Amaya recordant aquest passat tancat abruptament.
