La Barceloneta creix sense pausa i aviat s’omple de tota mena de magatzems  amb productes d’arreu del món. Donat que es un barri que es troba fora muralles aviat es fa indiscutible la importància de ser autosuficients en productes de primera necessitat. A les plantes baixes de les cases tradicionals de planta i primer pis, moltes vegades on també trobem l’habitatge del comerciant, i s’instal·len sobretot magatzems d’articles  bàsics per garantir el consum de queviures.

Al S. XIX el barri continua veient augmentar la seva població sota els auspicis d’una industrialització emergent. La facilitat de les  comunicacions per la proximitat del Port i el Ferrocarril, així com el fet de trobar-se fora muralles, que ajuda a eludir la prohibició d’instal·lar indústria perillosa, fan del barri mariner un lloc idoni on ubicar  les indústries. Així  trobem grans empreses com la Nueva Vulcano, la Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas  i també més modestes en els seus inicis com la Farga Lacambra o els Tallers Escuder, famós per fabricar  les primeres màquines de cosir.

Fins finals de SXIX el barri mariner és un espai on tradicionalment es comprava i es venia al carrer tota mena de productes  i comptava amb un mercat a la plaça de la Font que encara era a l’aire lliure.