A finals del S.XIX trobem notícies de la desfeta  d’una entitat econòmica que agrupava a les classes comerciants de la barriada denominada Centro Mercantil de la Barceloneta, la bona notícia és que alguns antics socis volien recollir aquell testimoni i ben aviat, al 1885, trobem la fundació del Centro Cooperativo i Mercantil de la Barceloneta amb Josep Trius, comerciant amb botiga al carrer Ginebra 14, entre els seus associats destacats. La nova entitat integrava el món comercial però,  al mateix temps, la filosofia del moviment cooperativista que serà molt actiu al barri.

Un cop superades les primeres passes es convoquen eleccions  i es procedeix a la renovació de la junta. Guimerà finalitzà el seu mandat cap a  1956  i va deixar la presidència per  convertir-se en membre del Consell Assessor.  El canvi de presidència, amb Alfons Cánovas al capdavant, serà dels  que més s’estendrà en el temps.  

A finals dels anys 80, a  nivell urbanístic,  el planejament olímpic posa de nou la Barceloneta en el punt de mira. De nou un sector comercial, els xiringuitos de  la platja, seran el punt central de les reivindicacions de l’ACIC davant l’amenaça de remodelació del sector marítim que comportarà  la seva desaparició.