Historia de la Barceloneta   

      És el barri més nou del districte de Ciutat Vella, es troba a llevant de la Barcelona vella, en un petit apèndix triangular d'unes setanta hectàrees que s'endinsa cap al mar. Limita amb les platges i el mar, amb el Moll d'Espanya del Port Vell, amb la Ribera (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), i el Port Olímpic.

Primer va ser l'illa de Maians.

       Hauríem de remuntar-nos al S. XV per tenir notícies de l'aparició d'una petita illa, que s'hauria creat lentament durant el transcurs dels segles, i que estaria situada aproximadament on trobem ara la Plaza Pau Vila.

       Cap al 1474 ens arriben les primeres notícies de la formació d'una incipient obra portuària a Barcelona que consistia en una màniga de terra per formar el que seria un petit moll.

      El següent pas seria cap al 1660 quan l'expansió arriba al punt on avui comença el Passeig Joan de Borbó, a partir d'aquí les ampliacions portuàries se succeirien al llarg dels segles.

     I és així, gràcies a l'acumulació de sorra arrossegada pels corrents marins i els sediments del Besòs, que queden retinguts per l'espigó del creixent Port al voltant de la illa de Maians, com es va formant una petita península.

     Aquest territori fos muralles, reclamat per la parròquia de Santa María del Mar al·legant un privilegi medieval, comença a ser ocupat per barraques i magatzems de pescadors a la qual s'agregarien més tard els desallotjats per l'enderrocament del barri de la Ribera.

     Davant el creixement, en 1718 ja es parla del barri de la platja, les autoritats van començar a plantejar el procés d'ordenació del territori, que culminaria amb la fundació de la Barceloneta.

La primera pedra

      El dia 3 de febrer de 1753 es va dur a terme la col·locació de la primera pedra del que havia de ser el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.

     Aquesta primera pedra, que va ser trobada en el Passeig Joan de Borbó escaira Maquinista, tenia la següent inscripció:

 “A la formació d'aquest poble es va donar principi en 3 de febrer de 1753”.

     El camí per arribar fins a aquest moment històric havia estat llarg, els intents per iniciar aquest projecte s'havien succeït sense èxit, i va anar finalment el Marquès de la Mina el que es va decidir a impulsar la reordenació dels arenals de la platja ocupats per barraques habitades per molts barcelonins que van ser desnonats arran de l'enderrocament del barri de la Ribera.

     La nova població que naixia era un exemple de barri ordenat, uniforme, sorgit de la mà d'un enginyer militar, Juan Martín Cermeño, i va suposar l'enderrocament de les barraques i el començament de l'edificació d'illes de cases unifamiliars de planta baixa i pis que remataven la cornisa amb un petit frontó.

     L'expansió de la Barceloneta ve marcada per la proximitat del port i del ferrocarril, la fàcil comunicació i alguns terrenys encara per ocupar fan que el barri es converteixi en un lloc idoni per a les instal·lacions de caràcter industrial afegint així a l'essència marinera un marcat caràcter obrer.
     La Barceloneta va continuar sent industrial fins a la meitat del segle XX, a pesar que cada vegada més la necessitat d'ampliar les fàbriques les va fer optar per nous espais abandonant el barri.
     La guerra civil va suposar un dur cop, el fet de ser zona portuària va representar bombardejos continuats que van forçar l'evacuació dels veïns. Una vegada acabada la guerra, el procés de reconstrucció va ser bastant lent. La Barceloneta va viure un període en el qual la lluita per l'espai es va convertir en una reclamació tradicional.
    Malgrat això el barri s'havia anat reinventant, la presència del mar va afavorir als establiments d'oci com els banys i restaurants que es van convertir en l'alternativa a la pesca i la indústria.